Escriure una línia cada dia, inventar un gest, entendre que això forma part de la vida i viure-ho quasi com una necessitat sense por, sense judicis ni pretensions crec que és el millor que ens pot passar a la vida, quan he viscut aquest trànsit han estat els moments on jo m'he sentit més en mi mateixa, dins d'aquests silencis que a cops són quasi màgics…
gràcies Mont
1 comentari:
qué profundidad! niña! :-) Ana
Publica un comentari a l'entrada