 |
| Dibuix fet pel Guillermo |
Aquest cap de setmana he acabat una etapa entranyable amb l'Aran, el drac verd.
Ha estat una aventura llarga i enriquidora de correcció, lectures, suggeriments d'un conte infantil escrit per l'Àngels.A la vida, el que ha de ser per nosaltres sempre apareix, perquè internament ho demanem a crits. I així ha estat, un fet fortuït (i important) va fer que em trobés amb un amic de quan era estudiant, i sé que un cop retrobats, no ens deixarem anar, perquè el vincle s'ha enfortit. Portaven només una hora de xerrameca i era com si el temps no hagués passat, no tenia aquella sensació desagradable dels interrogatoris a què et sotmets quan et topes amb segons qui. Tot va ser fluïd, perquè l'estimació no havia desaparegut i era l'eix de la nostra trobada.
Arrel d'això, va entrar en escena la seva dona, amb una novel.la infantil acabada d'escriure. El que en un principi havia de ser una correcció del català, es va convertir en una complicitat de treball i personal difícil d'explicar. Em vaig implicar en l'estructura de la novel.la, que em va captivar des del primer moment. L'hem treballada amb delit, esperava aquells moments en què m'endinsava en les aventures de l'Aran i tota la seva família, desgranar cada frase, cada mot, cada capítol, perquè l'Aran tingués el millor embolcall per presentar-lo al món.
Ara sento aquell buit de quan acabes un projecte, content perquè ja és un fet, la seva imminent publicació, però amb un sentiment de melangia del "i ara què". Paradoxes de la vida mateixa.
Sorgiran més i més projectes, perquè la meva addicció a l'escriptura no em permet estar parada, però l'Aran ha estat, en molts aspectes, una aventura molt especial.
I sí... tot ésser té un sentit (parafrasejant el conte).... el de l'Aran i el meu no sé quin és, potser posar-me en contacte amb les persones que l'envolten i que em mancaven a la meva vida.
Ens hem trobat perquè ens buscàvem.
Gràcies Aran, tu ho has fet possible.
