per què no?

fotografía del documental

... et lleves tranquil.lament, de manera natural, amb la sensació de que cos i ment han reposat en sintonia.
Cantes mentre et prens el cafè i a les notícies de la ràdio escoltes el llistat de tots els que han trobat feina avui, dels fets generosos que es van produir ahir diumenge, avui s’espera un dia de cel clar, sense bromes, sol benèvol i pluja nocturna, fina i fecunda. Al bus algú et mira als ulls, et somriu i et diu bon dia.

Penses en el magnífic documental que vas anar a veure ahir, en el bon regust que et va deixar i que encara paladeges. De la mateixa manera que la carbassa de la Ventafocs esdevé carruatge, així passa a la història de la pel.lícula, però resulta que no es tracta d'un conte, sinó d'un fet real, un preciós fet real.

Això és el més sorprenent, que a dia d'avui, malgrat tot, es mantingui viu un crit d'esperança encomanadís.

... i especules que allò impossible encara pot ser factible, senzillament.