per què no?

fotografía del documental

... et lleves tranquil.lament, de manera natural, amb la sensació de que cos i ment han reposat en sintonia.
Cantes mentre et prens el cafè i a les notícies de la ràdio escoltes el llistat de tots els que han trobat feina avui, dels fets generosos que es van produir ahir diumenge, avui s’espera un dia de cel clar, sense bromes, sol benèvol i pluja nocturna, fina i fecunda. Al bus algú et mira als ulls, et somriu i et diu bon dia.

Penses en el magnífic documental que vas anar a veure ahir, en el bon regust que et va deixar i que encara paladeges. De la mateixa manera que la carbassa de la Ventafocs esdevé carruatge, així passa a la història de la pel.lícula, però resulta que no es tracta d'un conte, sinó d'un fet real, un preciós fet real.

Això és el més sorprenent, que a dia d'avui, malgrat tot, es mantingui viu un crit d'esperança encomanadís.

... i especules que allò impossible encara pot ser factible, senzillament.

Festa als núvols

10 de maig, t’apunto amb el dit índex, et pico l’ullet i et dic, ets especial, ho saps?, ho saps!. Sí, que sí i que sí.

Aquest any no és bona la collita de formatges, ni sobrevolen en la foscor cors-lluernes que fan pampallugues vermelles.

Però també el farem especial, escriurem un pont de l’Empordà a Barcelona amb paraules secretes del vocabulari de la nostra pàtria que no té icones ni bandera, només gestos i fets d’una història comuna dels que se saben a prop en la distància.

Quedem a les 5, farem una festa en un jardí d’aire, ens gronxarem als núvols i bufarem al sol per demanar un desig, un desig concedit, ho tenim tot, també ho saps.

Aterrarem al carrer dels petons i en el racó més obscur ens amanyagarem amb el delit del que se sap estimat.

10 de maig, et pico l’ullet ...