Jo i l'altre

«Deberías soñar por encargo, Víctor. Hay gente que lo hace. Date instrucciones justamente antes de cerrar los ojos. Piensa: "voy a soñar esto". Esto. Algo que no duela. Algo hermoso pero prescindible, algo que no vayas a añorar demasiado cuando te despiertes. Un campo de amapolas. Arena mojada»

Enrique de Hériz, Manual de la Oscuridad

Fa cosa de vàries setmanes que escric diàriament "La llibreta dels somnis", les vivències de l'altre, el jo de nit. Intento que les dues vides paral.leles: la conscient i la incoscient de la meva persona es coneguin una mica, i que el nexe d'unió sigui l'escriptura. Cada matí, mentre esmorzo, preparo dues tasses de cafè, d'una mateixa cafetera, és l'instant en què a les mans que escriuren i al pensament que les fan anar, encara conviuen les dues identitats, el jo de nit encara no s'ha esvaït del tot. És el moment efímer de nosaltres dues; l'altre dicta, jo escric, embolcallades en un mateix aroma de l'esmorzar acabat de fer.
Tendim a oblidar tot el que hem viscut entre els llençols mentre dormim, somnis inconexes, inquietuds, rareses i malsons. L'altre té un llenguatge tèrbol que costa d'interpretar, no és liníal ni una història acabada, va d'un lloc a l'altre sense sentit, però és el que em marcarà la jornada que estic a punt de començar.
L'altre és tossut i es forneix de tot el que jo visc, vampiritza les meves accions i emocions i les transforma en una mena d'històries surrealistes que semblen d'un altre món, però que també és el meu, el seu, el de les dues.
Porto molts fulls escrits i quan els rellegeixo alguna tarda em donen pistes de tot el que em fa patir i em neguiteja, potser l'insconscient em parla d'una manera molt contundent i crua de tot allò que no gestiono bé, del que m'he d'allunyar o apropar.
Escric els somnis perquè jo i l'altre estiguin més a prop i poder sentir unitat en la dualitat, perquè ambdues sóc jo, només ens distancia l'estat en què vivim les situacions. Tinc curiositat per conèixer la cara que té l'altre jo, no ignorar-lo, vull estar a prop d'ell i no posar un abisme, si hem de conviure m'agradaria entendre el que em vol dir i la vida que porta quan estic profundament dormida, perquè també em pertany.
Tant de bo poguéssim programar el cervell i triar els somnis: el camp de roselles o la sorra mullada perquè ens despertéssim relaxats. Seria un parany, perquè on aniria a raure tot allò que ens ha fet mal, que ens colpeja dia a dia i que contenim, l'altre és la vàlvula de descàrrega del que el jo no ha digerit a la vida quotidiana. Té mala fama, però en el fons l'altre fabrica les eines perquè el jo pugui funcionar alleugerit.

A la vida no tot són flors i violes i als somnis tampoc.