Un matí de diumenge

De vegades els dies ens sorprenen, com qui no vol la cosa avui tot ha anat rodat. Un matí plàcid, un regal del dia del senyor.
M'he llevat aviat i necessitava acció, l'escriptura i la lectura han ocupat part del meu cap de setmana sedentari i una bona piscina a primera hora del matí era perfecte. No tenia plans i m'he deixat portar sense pensar.
He nedat tranquil.lament, les braçades llarges i lentes em conduïen a un espai silenciós i fluid. No m'agraden les fondàries del mar, ni mirar peixos, ni plantes, ni algues, tot allò tan meravellós que apareix als reportatges o fotografies. A la tele ja ho veig prou bé, in situ m'inquieta i em neguiteja. Sóc animal de terra i no del mar.
M'agrada posar-me les ulleres i mentre avanço, observo les cames, les mans, les cares de la gent que està dins la piscina, nedant amb mi, cossos surant en una aigua blava, braços llargs, prims, corpulents, persones grasses que dins l'aigua sembla que ballin i retrobin una harmonia inusual. Veure la humanitat sota l'aigua et dóna una perspectiva molt més serena. Individus matiners (o que retiren) que aprofiten la calma de primera hora per estovar la rigidesa física i mental d'una setmana feixuga.

En acabar, la gana m'ha conduït a una cafeteria especial, d'ambient parisenc, enmig de l'Eixample, el "Clarés". Un cafè amb un crusant de mantega, comme il faut!! amb la Sarah Vaughan de música de fons. Bon duet. Una lectura ràpida al "Monde diplomatique" m'ha acabat d'endinsar en l'ambientació afrancesada i he pogut practicar el meu francés una mica rovellat. A aquelles hores Barcelona està mig deserta, m'agrada fer un passeig i copsar com es desperta mandrejant un matí de diumenge.
Cap a dos quarts de deu he anat a la llibreria de la casa de les punxes, no a comprar la premsa, ja en tenia prou amb la lectura del Monde, sinó a mirar llibres. N'hi havia un a l'aparador que m'ha empès a entrar i fullejar-lo detingudament, "Opúsculo de máximas, sentencias y otras barbaridades" d'un tal Alexander Katzowick. M'ha vingut a trobar aquest escriptor argentí. Hi ha una mica de tot, contes curts, frases, escrits quan viatjava per aquests móns de déu. M'ha encuriosit

"Uno debe escribir y contarlo todo, como si estuviera condenado a muerte"

"Llamamos humano al lado tierno del monstruo"

"Peor que leer es leer un poquito"

i he decidit comprar-lo. Quan l'he anat a pagar, hem conversat llargament amb la dona de la caixa, sobre gustos literaris, apostava pels escriptors novells, que no li agradava gens el fet de vendre diaris amb tots aquells gadgets promocionals, semblava que estés en una botiga de penja i despenja. M'ha comentat que l'autor del llibre estaria el proper dia 16 a les vuit de la tarda a la seva llibreria i faria una xerrada, que estava convidada, l'escriptor era un tipus molt interessant. M'ha donat una invitació que he desat dins el llibre pensant que si m'ho puc muntar hi aniré.

Mai se sap com transcorrerà el dia si estàs obert a escoltar, mirar, caminar sense pressa i amb la ment oberta a tot allò que un diumenge o qualsevol altre dia et pot oferir. Només li hem de donar l'oportunitat. Ens  falta pràctica, no estem acostumats a funcionar sense l'agenda a la mà.