dimarts, 5 d’octubre del 2010

Qüestió d'ovaris

D'entre els seguidors del meu bloc, m'ha arribat un mail demanant consell, exposant-me un cas que no he sabut què contestar, l'únic que se m'ha acudit és fer-ho públic i si algú té una resposta que li posi un comentari al post. 
Lamentablement en aquests casos hi ha poc a fer, crec, desconec la magnitud de la tragèdia, només que la naturalesa del nostre cos és molt reconsagrada i va sempre a la seva.



La lenta agonia dels ovaris

Sóc una dona de mitjana edat que ja ha entrat en aquell periòde confús i "tontu" que podem anomenar adolescència inversa o premenopausa. De fet, si analizem els símptomes pràcticament són els mateixos: canvis en l'estat d'ànim, menstruacions irregulars, fluctuacions hormonals, canvis corporals. Tot això s'inicia perquè uns petits òrgans en forma d'ametlles que es diuen ovaris, produeixen òvuls cada mes que es desprenen i provoquen la menstruació.
A la meva última revisió ginecològica, la Llum, la meva metgessa em va dir "tens un ovari que està pràcticament jubilat, però l'altre encara no". Jo, després de sortir de la consulta i amb la panxa una mica adolorida ja que m'havien remenat una estona els meus baixos, em vaig emprenyar molt.
Si els ovaris havien estat durant tota la vida com una mena de matrimoni que es repartien la feina cada mes, per què ara un es jubilava i l'altre no? això era injust, calia fer alguna cosa.
El millor, segons el meu parer, era demanar una jubilació anticipada. Però on em podria adreçar? Qui s'encarregava d'això? em vaig informar i em van dir que era cosa de les hormones, però aquestes, que sempre van molt atrafegades, em van dir que eren unes manades que el "jefe" era l'hipotàlem.
Bé, vaig intentar posar-me en contacte vàries vegades i no hi havia manèra, fins que un dia el vaig pillar per sorpresa quan sortia de donar una conferència a tot el grup d'hormones que controla. Em va atendre amablement i amb un posat saberut em va dir "Nena, això no és possible. Cada ovari és independent i lliure de fer el que vulgui i això és així des de la Revolució Francesa".
Em vaig quedar tan feta caldo que inclús jo, que he estat republicana tota la vida, m'estic plantejant fer-me monàrquica.

1 comentari:

J.L.R. Mourille ha dit...

Sara, maga,
t'està quedant un octubre molt generatriu, amb els ovaris, la matriu...
M'encanta el teu bloc