Secrets de família

Foto d'un arxiu familiar

El mes vinent despareixerà el lloc comú, on vàrem ser engendrats els meus germans i jo, l'avantsala abans de néixer, el primer nexe que ens va unir, càlid i acollidor perquè tot anés rodat quan ens enfrontéssim a la vida. A la mare li treuran la matriu i d'alguna manera morirà una part de tots nosaltres, extirparan el nostre origen i anirà a parar a un contenidor de deixalles no reciclables.
Suposo que tots plegats n'hem estat els responsables, mare, massa fills per a una matriu que no ha suportat el pes de tants embarassos. Tu ens hi vas voler, però, ens ho has dit sempre, que la teva experiència com a filla única no la desitjaves per a la teva descendència, que tu tindries una gran família, encara que per això haguessis de pagar un preu. I així ha estat.
No puc més que dir-te: gràcies, mare, primer per concebir-me i segon per haver-me donat tants germans amb qui compartir la meva història, plena de records, jocs, tripijocs, baralles i rialles que romanen encara amb el pas dels anys. Ara d'adults sense la seva companyia no seria el mateix, cadascú fa la seva, però el vincle continua. Ens sabem a prop i això és un tresort que ens has regalat. Caminar amb germans al costat fa la vida més lleugera.
Ja no tindràs matriu, però hi serem tots nosaltres, fruit del teu organ malmès, en plena forma per continuar gaudint de la gran família.
A nosaltres, germans, ens arrabassaran l'organ de la nostra estança comuna però tindrem a la mare, que és el que de veritat ens importa.