«La gran tragèdia de la vida no és pas que l'home mori,
sinó que deixi d'estimar» Somerset Maugham
Morir-se a fi de comptes és un moment de trànsit i com més aviat s'acabi millor. És l'única certesa que tenim quan neixem.
Estimar no és una estona, no es pot mesurar ni donar per fet, es perllonga, si volem, des que venim al món fins que l'abandonem, tota una vida.
No em puc imaginar la meva existència sense amor per les persones, per les coses, pels animals, per la natura, per la vida mateixa. Deixar de banda l'estimació seria la mort, perquè ¿quin sentit tindria la vida sense ningú al meu costat per compartir-la, plorar-la, riure-la, reivindicar-la, gaudir-la, lluitar-la, admirar-la i sentir la motivació per llevar-me cada dia?
La gran tragèdia és estar mort mentre vius, la mort tràgica per manca d'amor, la que arrasa l'únic que l'home té d'honest i pur, la seva capacitat d'estimar i deixar-se estimar.
2 comentaris:
Admirada Sara Maga,
Ja sé que no té per costum contestar comentaris sobre els posts. Però m'he quedat intrigat/da pel seu títol. Després de llegir un text tan vitalista, m'ha sorprès l'ús al títol d'un color que, cadascú/una té el seu currículum ocult, per mi va associat a emocions contràries en la línia de l'època blava de Picasso.
En fi, felicitats pel bloc, i per les fotos!
Senyor/a Mourille, no tinc per costum contestar, però en aquest cas faré una excepció, no vull mantenir-lo/la en una intriga sense resoldre, i més en el cas d'un lector/a assidu/a del meu bloc.
L'escrit no té el to tan vitalista que vostè interpreta (no era la meva intenció, si més no), és molt més senzill: posats a fer, ja que som en aquest planeta i sabem el nostre final, emprem en el "mentrestant" el més noble que té l'esser humà, l'amor en totes les seves accepcions.
I quant a la pregunta del blau, és del més simple, no sóc Picasso ni tinc la seva genialitat, a més, això dels colors és molt personal. En la meva humild aportació vaig basar-me en la dita "quan res li escau, posa-li blau".
gràcies per visitar-me i rebo amb un orgull mesurat les seves lloances.
Publica un comentari a l'entrada