El futur ja és aquí

Com peix fora de l'aigua navega el meu cervell en aquests moments. A punt de fer un curtcircuit. Vivim una època difícil, de retallades, desnonaments, amb una taxa d'atur en augment, en estat de recessió, però també en plena expansió tecnològica, que ens imposa invertir en nous aparells si no ens volem quedar enrere. Com es menja tot plegat? Ens han imbuït la por a consumir, però d'altra banda no paren de treure noves maneres de funcionar per la vida: la interactivitat és el futur. Els llibres sembla que tenen els dies comptats, els mòbils fan de tot i sense una "tableta" no seràs res. Si no puges al tren, tens tots els números de perdre o no trobar feina. Tant si t'agrada com si no. Una imposició en tota regla, que barrejada amb la precarietat social, fa que els antidepressius, ansiolítics i les visites als psiquiatres siguin el pedaç per poder sobreviure, això si tens una bona mèdica o pagues "trincu-trincu", perquè la seguretat social no està per collonades.

Parada del bus, carrer Balmes 8 a.m.

Els quioscs s'hauran de reinventar o desapareixeran?, les llibreries també? o hauran fabricar petites prestatgeries amb endolls per carregar el llibre que volem. Brrr, començo a treure espurnes!
M'agraden els llibres i no em tempten els "ereaders", estimo els llibres, sóc feliç fullejant-los, mirant portades a qualsevol llibreria, un entreteniment de luxe.
L'altre dia vaig veure per primera vegada una novel.la en format digital, em vaig esgarrifar, el primer que vaig dir: que no talla paraules? es veu que no, però pots engrandir, buscar i tenir 1.500 llibres!!! en un petit aparell mida agenda. I? em pregunto. Si amb un ja faig. Així no hi ha guions, no?

Em passo el dia davant d'un ordinador i quan acabo, el que necessito és tocar de peus a terra, no endinsar-me dins un altre input electrònic que m'agredeixi la vista i el cervell. Quan faig el trajecte amb l'autobús, és curiós, perquè tothom està abstret amb el mòbil, llibre digital, tableta o portàtil, no poden estar sols amb ells mateixos?, en el seu propi silenci? El meu passatemps és badar, mirar les persones i inventar-me històries sobre la seva vida, petits relats, no em cal cap suport per llegir-los, ja me'ls fabrico jo, sinó miro al carrer i veig el canvi de llum, xerro amb algú altre o em distrec amb el paisatge urbà.

Això sí, a casa, cada dia m'espera un llibre abans d'agafar el son. Amb els digitals no pots saber a què t'enfrontes, si la novel.la és un totxo, quin posat fa, si té una portada seductora, veure el que et falta per acabar-lo. El fet de passar plana, es converteix en una relació particular entre ell i jo, el contacte amb la textura del paper, l'olor a tinta, poder guixar-lo amb el llapis o posar-hi i un marcador.
Sóc realista i sé els avantatges i el perquè dels digitals, són el futur, com al seu dia va passar amb la càmara analògica i la digital, però ara com ara, seré fidel al format paper, són molts anys d'amor incondicional, no em vull divorciar ni fer-li el salt.

M'imagino un futur on a les tauletes de nit i a les prestatgeries sobrarà lloc, tindrem el mòbil com tercer braç, l'eina que ho controlarà tot, la "tableta" per veure pel.lícules o llegir una novel.la. No caldrà ni la petita llum, segur que el mòbil tindrà una "led" que si tenim necessitat d'anar al lavabo l'agafarem i tindrà la funció "lot".

La frase de Quevedo "érase un hombre a una nariz pegado" la podrem modificar i dir "érase un hombre a un aparato pegado".

Ens oblidarem de recordar? Ho tindrem molt fàcil amb el search, no caldrà parar-nos a pensar. Arribarem a vells amb una memòria digna?, o tots serem víctimes d'una demència senil precoç? que no recordarem ni com fer funcionar l'aparell que ens feia més còmoda la vida.

Estic a punt de curtcircuitar! El futur m'esglaia.