dimarts, 1 de febrer del 2011

En un rebregat bitllet de cinema

Com a caçadora de paraules i frases, apunto tot el que m'atrau als llocs més impensables, a la T10 ja no hi cap res més, les targes de visita de metges i amics n'estan farcides, he de parar compte amb els bitllets d'euros, que de vegades són una temptació!

Ahir fent neteja de la motxilla vaig trobar en una entrada de cinema un petit diàleg de l'entranyable pel.lícula La tête en friche (adaptació cinematogràfica de Mis tardes con Margueritte), tot un homenatge a la màgia i el poder dels llibres.



–Sóc fruit d'una història d'amor
–Bé, com tots...
–No, com tots no.
–N'hi ha que som fruit del descuit

M'ha fet pensar en l'acte de ser concebuts, fa no massa anys els fills naixien com a fruit natural d'una relació, era "normal", els matrimonis s'hi posaven tant bon punt es casaven. Fills desitjats i no programats.

Existeixen tantes modalitats de ser fecundats com estrelles al cel, com he dit abans, hi ha fills "normals" que vénen quan volen. Hi ha fills "sorpresa", per aquests tinc certa debilitat, perquè generalment són els que transmeten més alegria. Hi ha fills del "descuit", com el de la pel.lícula, que fan nosa als pares. Clandestins, naturals, adoptats, consensuats, comprats, fruït de violacions, fills relliscada, fills de mentida, fills companyia, fills prohibits...
I la nova modalitat d'avui dia, fruit del "rellotge biològic", els fills "a corre-cuita", perquè toca tenir-los, sinó se'ns passa l'arròs i es convertirien en fills no existents.

La nostra societat permet ara que la dona, aparellada o no, quan arriba a certa edat i se li dispara aquesta mena de temporitzador, pugui tenir un munt de possibilitats per tenir un nadó: fruit d'un aparellament natural, "fills proveta", "fills de tractament hormonal", "fills inseminats", "fills fecundats a la carta" d'un banc de semen... El resultat està garantit i potser els podríem anomenar fills "d'un amor particular".

A banda de la reflexió d'aquest diàleg, escrit a corre cuita en un rebregat bitllet de cinema, que m'ha fet pensar, que no jutjar, us recomano la pel.lícula, una troballa que segurament passarà desapercebuda entre tantes estrenes afamades d'estatueta.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Muy buena la peli, totalmente recomendable, estoy de acuerdo. Lamonti

Anònim ha dit...

Estimada Sara Maga, també hi ha fills del desamor i de l'horror, malauradament... I per cert que també hi ha qui s'ho monta amb el semen d'un donant anònim, o un amic, xeringaço al canto i a esperar que les hormones i la sort facin la resta, surt infinitament més barat que els bancs de semen o les inseminacions.

Anònim ha dit...

Saramaga... ja estic desitjant veure aquesta peli, i una altra de la que uns bons amics "azoteadores" i "gatunos" m'han recomanat molt i "no logro acordarme"... Coincideixo amb tu amb el carinyo especial cap als regals "sorpresa" encara que de moment espero no trobar-me amb un "sorpresón"... però si no existissin aquestes "sorpreses" una de les persones que més estimo no estaria al meu costat, així que... bendita sorpresa! a més, t'asseguro que la renfe i la sarfa s'haguessin declarat en bancarrota fa temps perquè no gaudirien d'uns grandíssims clients VIP de cap de setmana...
Petonàs!

POPOTA