diumenge, 27 de febrer del 2011

Obra social

El que són les coses, passo d'un post frívol, que em va fer riure, a un altre despropòsit totalment oposat i més freqüent del que voldríem. Així és la vida, un riure i un plor afagats de la mà, la fràgil línia que separa la tragèdia de la comèdia.
En els temps que corren, les caixes i bancs ens deneguen hipoteques per comprar una vivenda, si no tenim una nòmina de ciència ficció. Disposen de pisos embargats i desnonen a famílies senceres d'un lloc per viure.
Ara, però, deixen emprar l'espai on hi ha el caixer automàtic perquè els sense sostre hi puguin passar la nit, un habitatge alternatiu al cap i a la fi. Les entitats bancàries encara tenen l'exclusivitat de la vivenda, només que la hipoteca que han de pagar els que hi pernocten sigui la seva dignitat.

Com deia  Mark Twain "L'home és un experiment; el temps demostrarà si valia la pena", no sé quin temps ha de transcórrer per fer-ne una valoració, però tal com van les coses, em sembla que per aquí no anem bé.... i més si comptem que des de fa més o menys un any, algun banc ha començat a posar els caixers al carrer i tanca a cal i canto, a partir de certa hora de la nit, no fos cas que es convertís en la seu social de perdolaires, borratxos i tota mena d'indesitjables que no tenen on caure's mort i donen una mala imatge a una entitat que a més a més de gestionar diners, es dedica a obres socials respectables.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Vols dir que no ha passat prou temps per decidir que realment NO valia la pena l'experiment??

Penélope ha dit...

De tant en tant se'm dispara la vena terrorista i quan bancs i caixes comencen a parlar dels pocs "beneficis" que han aconseguit aquest últims anys, no puc evitar pensar que m'agradaria fotre un bombasso a un consell d'administració. O potser seria millor que tots traguèssim els quatre duros que tenim als bancs i caixes i als amaguèssin sota una rajola o dins una caixa de galetes Trias. Segurament els faria més pupa i amb tots els locals que hauran de tancar que facin realment Obra Social com menjadors, residències, etc...per a la gent que ells mateixos han fotut al carrer.

Anònim ha dit...

Jo també em pregunto si aquest experiment val la pena. Sobretot quan em dic a mi mateix/a que potser, al menys pel que fa al meu voltant, només que 20 de les empreses més grans es possessin d'acord a baixar els seus beneficis en un ridícul % aniríem tots molt millor. És clar que deixarien de guanyar un milio o dos, però ells ni tan sols ho notarien... però nosaltres... una baixadeta de la tarifa de mòbil, del rebut d'electricitat... seria un gran canvi, la veritat. No sé, aquest experiment dels humans no està sortint massa bé crec. Potser no estic del tot optimista, els "no" ultimament se'm multipliquen per doquier, són més "contagiosos" que la grip aviar... però bé, potser haurem de mantenir l'esperança que entre tanta "experimentació" alguna millora trobaran en aquests trastos que som les persones...

Popota