divendres, 31 de desembre del 2010

Va per vosaltres!

A tots aquells que heu ballat  amb mi la melodia d'aquest 2010, que mor avui, vull nomenar-vos al darrer post de l'any i agrair-vos la companyia que ha fet més digerible el meu dia a dia.

A la mare, la dona més sàvia que conec.
Al pare per donar-nos marxa.
Al Jaume, la Pepa, la Paula i la Laia, per l'alegria.
A la Nuri, la Núria, el Jordi i la Lluna per créixer i florir junts en una nova casa.
A la Mireia i al David, per deixar-me ser l'avalista del seu futur.

A la Dolors, companya de món.
Al Jordi i al Guillem, per la seguretat.
A la Lola per la memòria.
Al Josep, el "top-ten" de les bossetes de te.
A la Carmen, tal com raja.
A la Berta, reina dels mejunges del cor.
A la Myriam, la Clara i la Lola, orquídees de complicitat.

A la Montse, la mà del meu traç,
Al Mariano, al darrera.
A la Sonia i el Roy, encara.
A la Núria, tirita de l'ànima.

A la Gemma, la fada més bona que conec.
A l'Ana per la tendresa.
Al Tebu per compartir icebergs.
A la Júlia, bona collita.
Al Tiroliro, colega de barra.
A la Carmen, per valenta.
Al Juan Carlos, per la nata.
Al Joan Alt, per l'enginy.
Al Lluc per "fiera".
Al Ana M.  per les converses pendents.

A la Mercedes, el país que enyoro.
A l'Ester i la Pilar, refugi dels meus cafès.
A la Paula, samba dels anells.
Al Vasco, pel sentit de l'humor i rock and??.
Al Ana, la més dolça.
A la Mirella, la meva o'clock.
A la San, pel look de senyoreta Winsconsin.
A la Sandra, la sueca perfecta.

A l'Ana, el Pep, la Mireia, la Mar, la Bárbara i el Sergi per tantes hores junts.
A l'Eva, pels projectes i el glamour.
Al Jan i al Martí, per la vitalitat.
Al Pau, el que sap estimar.
A la Mireia, la canyera.
A l'Andoni, per les seves mirades.
A l'Antonio, el ben retrobat.

A la Merche,  la metereologia a la carta.
Al Toni, la veu insuperable.
A la Conxi, la millor en la superació d'obstacles, "huracán Xita".
Al Víctor, "la barbacoa, la barbacoa".
Al Salva, el turista accidental.
A l'Acacio, el Carlitos i el Miguel, feisbuquerus mandrosos.

Al José Luis, l'empresari.
A la Carmen M., pels seus petons.
Al Joan, per dibuixar-me.
A l'Alejandra, pel que amaga.
Al Rodrigo, el profe i col.lega "abans de perdre el sentit".

A la Carol, la princess.
A la Iolanda, la trucada pendent.
Al Lluís Alfons, al punt.
A l'Adela, que m'alimenta cos i ànima.
A l'Álvaro i Tusetes, de tota la vida.

Al Paco, el Joan, el Jaume, el Sebi, la Mercè, la Rosa, la Lidia i la Maite, la segona joventut.
i al Jamie Cullum, per la banda sonora.

Especialment als que participeu al bloc de manera anònima o sota pseudònim.
J.L.Mourille, Popota, Ebenezer, Juvenal, lamonti, Pepa, Penélope

.... i a tots aquells coneguts, saludats i als que he oblidat, gràcies i disculpeu, sé que hi sou.

14 comentaris:

carmen m ha dit...

Para la Sara Maga: Tengo que decirla que tengo un millón de besos que se acumulan tanto en mi boca que no encuentran la manera de salir. El segundo no qiere dejar que salga el primero. Para ello le ha puesto una zancadilla zaguera (No sé si existe esa zancadilla pero el segundo la ha inventado. De verdad) El tercero tiene más problemas, tiene que quitarse a los dos delanteros y evitar que los que le siguen le tiren en medio de la linea y le pasen por encima. Hay Dios el problema con que se encuentran esos besos. No tiene otro remedio que hacer un pacto de amigos, la cola. ¡Uhf!El problema es que todos quieren ser el primero.
Lo siento querida Sara, no tienes más remedio que hacer de árbitro. o arbitra.
MMMMMMUUUUUUUUUUUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

J.L.R. Mourille ha dit...

Admirada Sara Maga,
És tot un honor, ni que sigui a través d'unes humils aportacions al seu blog, sentir-me considerat per vostè com a parella de ball durant el ja extint 2010.
Espero que al llarg del 2011, en el seu, pel que veig atapeït, carnet de ball guardi una ratlla per aquest incondional admirador.
JLR Mourille

Penelope ha dit...

Ay! Sara Maga, Maga Sara que encantes amb les paraules i em fas veure estrelletes de color blau (això és una veritat verdadera)i em portes a recordar una cabina tefefònica a Nova York, en un dels nostres papers estelars.

Anònim ha dit...

A Sara Maga, por su magia!!!! Fdo: lamonti

Anònim ha dit...

Hola Sara,

Si rebusquem, segur que l'any que tanquem no ha sigut tant nefast...
Encara que siguin dificils de trobar, hi ha un munt de petites coses que ens fa tirar endavant.
Des de un petit poblet de Girona, t'envio una abraçada molt forta.
També de part de tots els meus. (o les meves...en aquest cas)
Uns que t'estimen i t'admiren et desitgen un MOLT BON ANY!!!

Anònim ha dit...

Ohhhhhh... Que querida!!!!

Muito obrigado!!!

Tudo de bom para ti, neste ano novo. Que tenhas tudo o que desejas.

Beso enorme!!!!
V

Anònim ha dit...

Gracias por ese bello recuerdo para todos los que hemos bailado contigo durante el 2010...aunque sólo haya sido un ratito...

Y no olvides de que a pesar de que los acontecimientos de la vida nos vengan en muchas ocasiones del revés, en el fondo únicamente son eso, acontecimientos, cosas que suceden, que vienen y van, hoy buenas, mañana malas, ahora alegres, después tristes, un día empiezan, otro acaban...
Por suerte, lo que sí es inmutable, lo que siempre está contigo, lo que nos mantiene a salvo, lo verdadero...está dentro de ti y es...lo maravilloso de tu ser...
Me pido para ti que esa belleza que emana continuamente de él, ilumine sin fin tus próximos bailes...Me pido para mí, seguir bailando contigo...

Eres maravillosa Sara.
Un beso enorme.
kar

Anònim ha dit...

Gracias Sara Maga, por dejarme entrar en tu mundo y compartir conmigo tus pensamientos y sentimientos. Gracias por hacerme sentir, por emocionarme. Gracias por estar siempre. Gracias por ser como eres. Te deseo que en el 2011 tu blog este lleno de alegrías y seguir compartiéndolas contigo.

Anònim ha dit...

¡Estoy en la lista! Me siento como una miss, así que solo puedo balbucear, con lágrimas en los ojos y un ramo de flores entre mis brazos, Gra-gra-ciass.

Ósculo.

Ebenezer

mafalda ha dit...

Hola,hola, soy yo. ¡Por fin llegué!
Siempre te querré.

pepa ha dit...

Em sento afortunada (juntament amb les meves nenes) de formar part del teus pensaments i una miqueta de la teva vida. Gràcies per ser com ets.

Anònim ha dit...

Saramaga... com que l'any pot començar cada dia, avui podria ser un bon moment per donar-te les gràcies per aquest regal d'any nou. Estic segur/a que "este será nuestro año" i que el gran ball de les princeses no ha fet més que començar... això sí, ja saps que per BSO sóc bastant freaky... i per marcar-nos un "bailongo" me pido el "I will survive" o una cançoneta d'ABBA... així que a calzarse los zapatitos de tacón i a ballar, que al teu costat sempre és un "plaisir".
Gràcies Saramaga per fer-me arribar un cop més la teva màgia...

POPOTA

Anònim ha dit...

Cara amica, i quina rècula d'amics que tens, ets una santa afortunada, però ja sabem que tenim el que conreem i tu tens un hortet fraternal molt florit del qual em sento molt afortunada de formar-n'hi part

mercedes ha dit...

Tres mesos desprès... gràcies per comptar amb mi. Tan bona gent no abunda.
¡mil petons!