2010, foc d'encenalls

S'acaba l'any, personalment l'he batejat com el maleït 2010.
El primer que vull dir és que no m'ha agradat gens el que aquest any m'ha portat, socialment o individual. La crisi me l'he empassada sense voler, fins a nivells que han afectat el meu estat d'ànim, sense poder actuar. ¿Aquesta crisi és meva? ¿Quina part de culpa en tinc? ¿A quin psicòleg social ens hem d'adreçar per alleugerir el mal de l'ànima que causa la penúria econòmica mundial? ¿On poden recórrer les famílies desnonades per poder menjar o gaudir d'una vida digna?

El cinturó ja no ens el podem apretar més, perquè ja no queden forats, d'esquifits que ens hem quedat. Arreu se'n parla: que només ha fet que començar, que ja estàvem avisats, i ??? pregunto, ¿què hem de fer? ¿com podem actuar els ciutadans normalets? no hi ha resposta, campi qui pugui, embolica que fa fort!!! afortunat qui sobreviu a tot aquest desgavell.

Aquest 2010 ha estat groller, gris i "punyeteru", hi ha un desànim generalitzat.
En el terreny personal m'ha arrelat una enfermetat que pel que sembla no té cura i, encara que no mata, fa patir. I si ho barregem amb una ruptura sentimental, que m'ha fet trontollar fins al moll de l'os, i amb un pesimisme col.lectiu de la gent més propera, fa que el balanç sigui de desesperança.

Hi ha hagut, però, coses bones, ai làs!! no vull obviar-ho, sinó ja seria l'any apocalíptic que anuncien per al 2012.
Tinc una família privilegiada que ens hem fet costat, la mare ha superat una operació important, estic envoltada d'amics entranyables (pocs, però de bona colllita) amb qui riure o plorar, ajudar o deixar-se ajudar i una feina (el més preuat en aquests temps que corren) perquè disposi de les coses bàsiques per funcionar en la vida quotidiana.

Com cada any, he realitzat el ritual de cremar les herbes de la sort que em varen regalar l'any passat, fer net, que el foc allunyi amb seu fum tot allò que m'ha fet patir, que vull oblidar i tant de bo no hagués viscut.

Aquest any vaig anar al terrat de casa, amb els gats i una lluna plena com a testimonis. Em vaig concentrar mirant les flames, on veia com cremàvem les meves penúries. Fora del meu món!!! Fins que tot va quedar en foc d'encenalls que va impregnar la meva roba d'una olor desagradable a socarrimat. El vaig deixar refredar i el vaig llençar a les escombraries, sense reciclar, al rebuig directament. Vaig mirar la lluna i els terrats de les cases veïnes i vaig pensar en el futur, un 2011 nou de trinca on tot està per escriure i començar de zero. Mentre pensava... i si? potser!!!

En baixar a casa, també vaig fer net, una altra mena de foguera. Vaig despullar-me i vaig rentar tota la roba que portava, per desprendre'm de l'olor del meu passat.

En un estat de rauxa i regeneració, vaig esborrar mails, telèfons, adreces de persones que fa temps que no ens relacionem o que ja no tenen sentit a la meva vida. Vaig estripar fotografies, vaig llençar roba, regals i objectes que em portaven mals records, vaig posar ordre a l'escriptori i al meu estimat ordinador.  
Per començar de zero, necessito fer espai, desprenent-me de tot allò que no em fa cap servei, perquè tingui cabuda tot allò de nou i estimulant que potser porti el 2011.