dimecres, 15 de desembre del 2010

Un caixer per a un relat

El minirelat d'una amiga propera, publicat a l'Independent de Gràcia, no podia faltar al meu bloc.
A la manera del sempre admirat Juan José Millas, Los objetos nos llaman aquest caixer s'humanitza. Us confeso que tinc tirada als objectes, als mecanismes, descobrir les entranyes, intuir com funcionen i fer-me'ls meus.

si feu un click damunt la imatge el podreu llegir millor

3 comentaris:

J.L.R. Mourille ha dit...

Admirada Sara Maga,

És vostè una caixa de sorpreses, mai de la vida me l'hagués imaginat (literata i artista com sembla) amb un vestit de feina descobrint i manipulant entranyes d'objectes electrònics, elèctrics, mecànics... Jo és que sóc un maldestre amb tot això i m'han d'instal·lar el lector de DVDs els amics i reprogramar la TDT les meves filloles. La meva admiració envers la seva persona no para de crèixer.

Pel que fa al relat de la seva amiga propera, m'ha soprès molt agradablement, l'Independent de Gràcia no és una publicació que llegeixi habitualment, per no dir mai. Però a diferència de vostè, no li veig tant la relació amb el JJ Millas, que fa servir els objectes a la manera que les faules usen els animals, sinó amb l'excels Calders, que introdueix el fantàstic en la quotidianeitat banal per transformar-la, per uns instants, en màgica realitat plena de poesia, que potser durarà el que l'esclat d'un foc d'artifici, però que en aquest breus instants ens haurà omplert d'una extranya i enyorada plenitud.

Rebi un cop més la meva admiració,
JLR Mourille

pepa ha dit...

Mil vegades que o llegeixo, mil vegades que m’agrada. Algun dia a la meva vida també m’agradaria trobar un caixer que em parles per poder experimentar aquesta sensació. Reivindico caixers que parlin !!!!

mafalda ha dit...

Hola,hola, soy yo. ¡Por fin llegué!
Siempre te querré.