On farem cap?

He tornat la xarxa amb un nou post, després d'una llarga temporada sense escriure res per prescripció facultativa. De fet no m'han donat l'alta, millor dit, no ho he preguntat, així m'estalvio una negativa. Necessito escriure, què caram! Quan canvies els hàbits i la manera de funcionar pel món, puc afirmar que després mai no ets la mateixa persona.

Le segones temporades són les més complicades: o reafirmen la vàlua del que escrius, que els que em seguiu us continui interessant o bé constaten que el millor és deixar-ho córrer. M'ho prendré amb calma i sense pressions, aquesta és la meva prescripció: continuar sense exigències, gaudint del que faig i no negar-me tot allò del que em senti satisfeta.

El dia que em van prohibir emprar l'ordinador, llegir i mirar la TV em vaig adonar que no sabia què fer a casa ni a la meva vida, estem més enganxats del que ens pensem a les xarxes socials i als aparells que ens distreuen. Primer se't cau el món al damunt, però per fortuna l'instint de supervivència ens fa empescar activitats alternatives. Així que em vaig tirar al carrer per caminar i badar.
He pogut copsar una realitat esfereïdora. La humanitat està en crisi, sempre ens queden les excepcions, val a dir que això reconforta, però els missatges externs que rebem són surrealistes, buits i mancats de tota qualitat humana.


En una passejada, a la parada de l'autobús, em vaig trobar un cartell a tota mida que deia que si estàs casada i necessites emocions, pots contactar amb un web on pots trobar "aventures". El primer que vaig pensar és que es tractava d'un reclam per captar l'atenció i, que en entrar et trobaries qualsevol producte que podria ser des de la venda de minipimers, estris moderns per fer bons àpats amb el mínim esforç, fins a venda de vins o productes afrodisíacs.  No, el que anunciava era literal, sexe paral.lel, el tant famós amor "líquid" (trobades fortuïtes d'intercanvi sexual) que vagareja per totes les xarxes de contactes. La gent no vol complicacions, l'amor sòlid, el compromís està en decadència, em pregunto, on rauen aquells amors platònics que feien somniar i despertaven tota mena d'il.lusions? l'amor romàntic?  i aquells amors que et fan perdre el senderi i que t'il.luminen la fesomia? o l'amor lliure, però amb ànima? si t'avorreix el matrimoni, el més senzill no és separar-se i començar de zero? L'engany com a estendard d'emoció, ve't aquí.

El mateix dia, en ple Passeig de Gràcia estava aparcada una furgoneta de repartiment a domicili, pintada amb lletres que anunciaven un missatge apocalíptic, que el regne de Déu s'apropa. Aquí ja se'm va creuar tot, o vas sense escrúpols a enganyar a déu i sa mare o ingresses en una secta perquè t'aixequin la camisa.

A banda, en una emissora de ràdio anuncien una cunya "si tu vida sexual està bien, el resto no importa". Pregunto, i si m'importa tot, ¿no puc tenir una vida sexual bona? no és molt millor? amor líquid? no, egoïsme en estat pur.

I finalment, al mail personal m'arriba un remitent amb el nom de "localizador de pareja" on em diu: "espia a tu pareja y descubre si te engaña". Em pregunto si no serà el marit de la dona del web que proporciona "boys" a les casades que fan el salt als marits.

Només falta que s'anunciïn "matones a domicilio", que no li agrada algú, no es preocupi, l'eliminem per sempre sense deixar-ne rastre.

No m'agrada tot el que he vist, no anem bé. Hi ha una crisi mundial, política i econòmica prou important, perquè els humans amaguem el cap sota l'ala amb evasions sexuals o d'enganyifes espirituals i a causa d'això entrem en un territori de tant se'ns en fot, no, em nego que m'entabanin amb aquest joc.

Ara em qüestiono si tot això no és més perjudicial per a mi que emprar l'ordinador, expressar emocions, compartir comentaris i fer-la petar després, malgrat el meu cos se'n ressenti, la meva ànima ho agraeix.