vers il.lustrat de Roberto Bolaño, d'un bloc de notes de l'autor. Es desconeix si el va arribar a publicar.
Imatge procedent de l'Arxiu Bolaño.
Guo Xi va dir que segons un antic aforisme,
un poema és una pintura invisible
i una pintura un poema invisible.
un poema és una pintura invisible
i una pintura un poema invisible.
1 comentari:
Admirada Sara Maga,
M'encanten les pintures de paisatges de Guo Xi i el respecte i devoció per la natura que expressa als seus tractats mil anys abans que ho facin els occidentals: "Els núvols i els vapors dels paisatges reals no són els mateixos per a les quatre estacions. A la primavera, són clars i difusos, a l'estiu, rics i densos, a la tardor, fins i dispersos, a l'hivern, foscos i solitaris. Quan aquests efectes poden ésser plasmats en pintura, els núvols i els vapors tenen un aire de vida. La boira al voltant de les muntanyes és diferent al llarg de les quatre estacions. La muntanya a la primavera és clara i seductora, com si somrigués. La muntanya a l'estiu té un color d'un blau-verd que sembla difòs per sobre. Les muntanyes, a la tardor, són lluminoses i boniques com si estiguessin acabades de pintar. Les muntanyes a l'hivern són tristes i tranquil·les com si dormissin".
L'aforisme, que per Guo Xi ja era antic, parla de la extraodinària saviesa, delicadesa i refinament de la cultura xinesa medieval. Mil anys després les vanguàrdies occidentals intentaran superar l'aforisme. Per mi, si vol que li digui, sense èxit.
Felicitats pel post.
J.L.R. Mourille
Publica un comentari a l'entrada