M'agrada el que faig, dissenyar publicacions, triar lletres, editar fotos, remenar colors, escollir una aparença a un discurs escrit i tot el que comporta la feina d'una dissenyadora gràfica-maquetista-"artista de revista", val a dir que tinc un gran dilema quan m'he de posar etiqueta si algú em pregunta pel meu ofici.
Ja de ben petita volia ser escriptora i estudiar Filolofia catalana. Anava bé, als 17 anys vaig entrar a la Universitat i vaig acabar la carrera, però el destí és rampellut i va capgirar els meus desitjos. Al Departament de publicacions, enlloc de posar-me a corregir tesines, tesis doctorals i circulars me'ls van fer maquetar, i com qui no vol la cosa em faig fer càrrec de la revista del campus. I així va començar el meu "ofici accidental", fins a dia d'avui.
Aquesta setmana he anat a una trobada de dissenyadors, on ens han posat al dia del present i el futur Esfereïdor!!! Ja no som els creatius que pensen com presentar un catàleg, un llibre o una campanya publicitària, ara parlem de pdfs interactius, com dominar apps i quina munió de programes hem d'emprar per generar un producte competitiu.
Dels que érem allà gairebé la meitat no tenien feina, però tot i així, ens veiem obligats a invertir una quantitat important de diners en tecnologia per no quedar-nos enrere, ja no parlem només d'un ordinador amb la poma, sinó de tota una gamma de productes perifèrics, tabletes, androids, ipads, iphones, amb les seves aplicacions i programes corresponents, que van canviant cada any per acabar d'escurar-nos les butxaques.
Em sento agredida per una tirania tecnològica que va en augment i que ens fa creure que no podem viure ni treballar sense ella. No vaig ni gosar treure el meu mòbil prehistòric per mirar l'hora. Vaig sentir-me com el Charlot a "Modern Times" collant cargols en una cinta sens final.
Ara que sóc "gran" penso en el que voldré ser quan sigui "més gran", aquest ofici té data de caducitat per a mi, espero que l'atzar em prepari una altra sorpresa perquè la meva vida doni un altre tomb o bé hauré d'emprar l'enginy per canviar d'orientació.
Quan vaig arribar a casa, èbria de tecnologia, vaig posar-me a fer un pastís de poma i deixar que el seu aroma em transportés a un món més bàsic, on el procés creatiu es pot olorar i tastar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada