Et penjo al meu post el cel del dia 18 de novembre com a el regal del que més estimaves, la puresa del mirar enlaire i veure un espai diàfan enmig d'una Barcelona una mica malmesa.
Ha estat un plaer haver col.laborat amb tu en la realització del teu darrer llibre "Mis postales de Barcelona", va ser el projecte de la il.lusió; un llibre especial, ple de bellesa, reflex de tot el que admiraves, molt teu: exquisit, elegant i erudit.
Vàrem formar un equip entranyable: el teu amic seràfic com tu l'anomenaves, va fer d'editor a Triangle Postals, el Javi, per a mi senyor "Mariscal" sempre, es va il.lusionar amb la cartografia, el David aportà el seu art i jo la meva màgia en la coordinació. El resultat va ser el llibre que t'havies imaginat i volies. Tot va anar rodat. Així havia de ser.
Ara quan miri el cel o vegi un espai verd a Barcelona no podré deixar de pensar en tu, de fer-te present i molt fluixet, amb un nus a la gola em preguntaré, seria una de les teves postals, Isabel? quin adjectiu, quines paraules li posaries?
A reveure! Isabel Núñez (escriptora, articulista, traductora, esperit lliure, gran persona)
Vídeo de la presentació a La Central: http://vimeo.com/40308221, hi érem tots, ara només ens faltes tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada