Fa un any que... i jo demano

Avui fa un any que m'entregava sense cap mena de resistència a les voravies de París, el meu cuboides no ho va aguantar, com a resulta de la relliscada es va trencar i vaig anar tres mesos amb una cuirassa al peu.

Avui fa una setmana que vaig desistir anar a Madrid i no sé què n'hagués resultat de la seducció dels seus carrers.

Avui fa un dia que el meu peu dret ha tornat a patinar en una cruïlla de Barcelona, sense conseqüències, val a dir, el que coneixem bé ho tenim apamat i he sabut trobar la crossa on agafar-me, un fanal em va parar el cop.

Es veu que el peu dret quan s'acosta el meu aniversari s'emociona de tal manera que no sap que els peus són per tocar a terra, l'entusiasme el fa volar i se sent ala o núvol. Ho tindré en compte i una setmana abans, em calçaré unes bones botes per mantenir-lo a ratlla.

Aquest any, el dia 29 de novembre, el dia que vaig decidir néixer, seré a Barcelona, com que no em puc regalar un viatge, m'obsequiaré amb el dia lliure, sense compromisos, viatgera a la meva ciutat. Aquest any, com a esposa fidel, caminaré per la ciutat vella o la barceloneta, reviuré els camins petjats tantes vegades i buscaré la màgia en qualsevol racó.
Com és costum no faré cap festa ni pastís, aquest dia és meu i el vull passar amb mi, si algú s'afegeix als meus impulsos, serà benvingut, però no tinc res planificat.

A tots els meus amics que teniu per costum alegrar-me i sorprendre'm amb un regal, aquest any demano: vull que em regaleu una paraula. La podeu escriure aquí al post o me l'envieu per mail.
Us deslliuro de la indecisió de no saber què comprar-me, a més a més tampoc és un bon moment per malbaratar els diners amb detalls, tots anem amb l'aigua al coll i no sóc de protocols, una de les coses que més m'agrada són les paraules, per transformar-les en escriptura i fer volar coloms amb elles.

Això no treu que les abraçades i els petons sempre seran ben rebuts, aquí no poso normes, podeu ser generosos, em deixo acaronar i petonejar tantes vegades com volgueu, en aquest terreny tot s'hi val.

L'afecte i la passió que no faltin, no puc demanar res més que

una paraula.....