Felicitació fora de data

La meva condició de nòmada des que vaig tornar de París, m'ha fet perdre la noció del temps i les dates importants. El meu calendari està atapeït de cites mediques, rehabilitacions, papers oficials i horaris laborals.

Em va caure l'ànima als peus quan la meva amiga de vida em va trucar per preguntar-me si estaba bé, perquè jo, que sempre he estat molt complida, m'havia oblidat de felicitar-la pel seu aniversari.

Amb el desgavell de dates personals, la seva se'm va perdre.

Disposo d'una segona oportunitat, però. Ella és d'aquelles persones que té dos vides: el dia que va venir al món (el 15 de gener) i el dia que va néixer oficialment (el 18 del mateix mes). Així que aquest any aniré de legal i rebrà la meva felicitació amb la data del seu DNI.

La seva història va molt lligada a la meva i vull dedicar-li aquest post per homenatjar els petits tresorts que ens regala la vida i que sovint no en som conscients. Ella n'és un dels més preuats.

Ens coneixem des dels 9 anys i ara ja ens tenyim les canes. Això deu ser significatiu, són molts anys compartint vivències de tots colors amb amor incondicional. La gent ens atorga la categoria de germanes o cosines, encara que físicament som la nit i el dia, però com passa amb les mascotes, que de viure i conviure adopten la fesomia dels seus amos, nosaltres tenim un aire, un posat i una manera de fer i d'estimar que fa que ens assemblem en el gest vital.

No m'imagino la meva vida sense ella. Recordo la llista que em va fer un  dia, com a la pel.lícula "Que bello es vivir", del que hauria estat el món si jo no hagués nascut, salpebrat amb el seu sentit de humor. En aquells moments em va fer sortir d'un bon forat negre, aquell que hi vas a  petar sense saber com, i ella, com el seu admirat Harrison Ford en el paper d'Indiana Jones, em va treure d'allà agafant-me de la mà i repartint hòsties a tort i a dret a qui em pugués fer mal.

Sempre serem aquelles "señoritas del mundo" que vàrem inventar en la nostra adolescència. Sense haver anat més ellà d'Andorra, somniàvem despertes abans d'anar a dormir dient que de grans ens passaríem la vida voltant món, passejant-nos pels aeroports d'arreu amb una rècua d'admiradors al darrere. No estaríem lligades a res ni a ningú. Ella i jo ens menjaríem el món a cop de glamour.


I, malgrat no ha estat així, encara conservem part de l'essència dels nostres somnis, per això vull acabar amb unes paraules del nostre estimat i enyorat Antonio Vega

Por las desdichas pasadas, reivindico la euforia de vivir.

Amiga, bon aniversari! bufa l'espelma del pastís especial de mandarina i que el teu desig et fagi volar per indrets de plena felicitat. Grills de records i bons auguris!!!!