Explica'm un conte

Ara en aquests moments hauria de ser a Sitges, en concret a can Bacardi, en companyia de les xiques del Masroig celebrant l'aniversari de la Maite, vinguda des de Vancouver. Un cap de setmana per a nosaltres, amb nosaltres, amb ella, amb mi, amb les altres. L'hotelet a punt i els ànims pels núvols, com quan érem les nenes i compartíem jocs pels carrers del petit poblet, el riure i l'energia encomanadissa d'aquelles que estan a gust en companyia.
En canvi m'he quedat a ciutat, per KO tècnic escribint el post.

Estic en un d'aquells moments que anomeno"fora de lloc" ("en raro" com diria la meva amiga Carmen). No em toca estar aquí, físicament em trobo en un indret i mentalment n'estic en un altre. En plena lluita interna del que fas i el que voldries.

Per consolar-me demanaria, vaaa "explica'm un conte" aquesta nit, fluixet, a cau d'orella, que em distregui i m'agafi aquella son dolça i plàcida que només aconsegueixo amb el poder de les paraules. És un costum que perdem en fer-nos els adults. Ara els llegim, i no, no és el mateix, perquè és un plaer solitari, manca la melodia de la veu amiga que et regala, amb la seva entonació, una atmosfera càlida que omple el silenci de màgia i fantasia.

Recordo el fragment d'Isak Dinesen a "Memòries d'Àfrica"... hi havia una vegada a Àfrica... la dona que s'inventa a partir d'una paraula una història que encisa a dos homes cepats. Ho envejo i ho trobo a faltar al meu món, que tendim a aïllar-nos endollats als auriculars, als mòbils o en la nostra pròpia lectura. M'agradaria que l'Isak Dinesen m'expliqués algun dels seus fascinants "Contes d'hivern", per a mi el millor de la seva obra.

“L'home fill d'aquestes terres llegia al paisatge com en un llibre”. 

“La vella Laponia es va girar vers ells, i els seus ulls resplendiren 
com l’or a la claror produïda per un llum”.

Necessito un conte que em transporti a països exòtics o a l'encant de Sitges amb les meves estimades amigues. Viatjar amb la imaginació, i si em manca un "contaire", sempre em queda l'univers del somni. Avui en posar el cap al coixí i abans de tancar el llum, en començaré un, en veu alta fins que m'adormi i el meu "altre jo" ja s'encarregarà de continuar-lo.

............................"A finals del mes de gener i amb els primers raigs de sol, una xiqueta va apretar a córrer cap a l'estació del Passeig de Gràcia per agafar un tren, direcció desconeguda, cap a la màgia, cap al mar, a la recerca d'onades rialleres i un mar gèlid que li omplis la vista d'horitzons encoratjadors".................................