Sense sortida

Avui sóc tu, Amina, perquè en el teu cas, jo hauria fet el mateix.
No entraré en detalls escabrosos ni en el rebombori polític o mediàtic que el teu suïcidi ha provocat. No m'interessa gens.
Només m'importes tu, l'adolescent de 17 anys que has dit "prou" de l'única manera que sabies, després de ser violada als teus 15 anys i obligada a casar-te amb el teu botxí.
Pateixo perquè tu has patit, ploro per l'amor que no t'ha donat ningú i per la infantesa que t'han arrabassat violentament. Vull que sàpigues que existeix una manera d'estimar diferent, que les mateixes mans desesperades que t'han occit, haurien pogut amanyagar l'espatlla, el cos i els cabells de la persona enamorada. No t'han donat el temps ni l'oportunitat de descobrir el món de la tendresa, del joc, de la seducció, del festeig.
Sóc al teu costat en la soledat que et va portar a la fugida sense retorn. No tinguis por, sóc amb tu, el patiment s'acabat. Des del meu bloc vetllo per la teva dignitat com a nena, com a dona, com a ésser humà. El fet de pertànyer a una altra cultura no ho justifica, perquè el dolor, la vexació, l'agressió són sentiments universals, no et sentis culpable de res, vas arribar al límit del sofriment i no tenies cap altra sortida.


Silenci d'amor per a tu, Amina.