París, una bona pensada... sempre

Sovint tornem als indrets on hem estat feliços. Aquell lloc al món que només de pensar-hi, et ve un sentiment de pau, seguretat i llibertat.
Quan vénen maldades i vull evadir-me pensant en situacions positives, sempre vaig a petar a París, el meu refugi, intel.lectual i emocional, res dolent no pot passar-me allà (com diu la Holly de can Tiffany's).  
Aquest any m'he regalat un París pel meu aniversari.
El 29 em despertaré al país "que no s'acaba mai", com deia en Vila-Matas, en aquesta ciutat on no et fas vell, senzillament el teu dia "sempre és una festa", segons Hemingway; en bona companyia bufarem les espelmes, amb la il.lusió i la seguretat d'estar on i amb qui vull estar (faltarà algú, val a dir, però no es pot tenir tot!, ens recompensarem a la tornada) . Estimar i deixar-se estimar per una ciutat i persones properes. Així de senzilla és la felicitat: fluir, fer i deixar fer, ser lliures en companyia.

Malgrat alguns inconvenients previs, res no em deturarà, deixaré els mocs a l'aeroport del Prat, el maldecap al seient de l'autobús, els vertígens a la guixeta de facturació, la lesió del peu a l'armari de casa, les pors penjades a les garnaldes nadalenques del Passeig de Gràcia i el tic de l'ull li encolomo al primer estressat que vegi al meu costat. Lleugera d'equipatge, direcció París, allà hi ha tot el que necessito.

N'estic segura que l'antiga llegenda de que els nadons vénen de París, en el meu cas és certa, sovint necessito tornar al lloc d'origen per veure i agrair a la Lulú, la meva "cigonya parisenca", que encara està viva i continua exercint el seu ofici, l'encert de lliurar-me a una família tan entranyable com la meva.

Tinc un lligam especial i irracional amb aquesta ciutat;  una addicció francesa que només trepitjar-la, vaig saber que era el "principi d'una gran amistat".

París, prepara't, encén els llums, posa l'escenari a punt, la música adient, no tardem, tot just falta una setmana.
I vinc amb el desig complit.

"Rosa és una rosa és una rosa és una rosa" (G. Stein)

Non, rien de rien, non je ne regrette de rien,
Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal, tout ça m'est bien egal
Non, rien de rien, non je ne regrette rien
C'est payé, balayé, oublié, je me fous de passe

Avec mes souvenirs, j'ai allume le feu,
Mes chagrins, mes plaisirs, je n'ai plus besoin d'eux
Balayes mes amours avec leurs tremolos,
Balayes pour toujours, je repars a zero.

Non, rien de rien, non je ne regrette de rien,
Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal, tout ça m'est bien egal
Non, rien de rien, non je ne regrette de rien
Car ma vie, car mes joies, aujourdhui, ça commence avec toi!