L'amic Joan Parramon va inaugurar el 6 d'octubre una exposició col.lectiva sota el títol de "REBELDIA Y SUMISIÓN" a la Galeria PASPARTÚ.
Ell participa amb una proposta interactiva molt interessant, va pintar una sèrie de 68 imatges que «intentan recoger el grito que nos sale de lo más interno en algún momento. Personal, social, místico, reivindicativo, el grito de rabia, la plegaria...» cadascú tria una imatge i ens convida a escriure el nostre crit, que anirà recopilant als diferents espais on exposarà la seva obra.
Us poso el link del facebook perquè pogueu veure totes i cadascuna de les imatges
http://www.facebook.com/media/set/?set=a.2550509321856.2149883.1227564052&l=c89406944c&type=1
Jo vaig anar més enllà i em va encuriosir el crit que podria arrencar a la generació de nens i joves.
En fer la pregunta ¿i tu per qui crides? no l'acabaven d'entendre, el "qui" és difícil de comprendre associat al crit, la subtil diferència que va del crit al plor encara no la tenen prou clara, així que els hi vaig plantejar d'una manera més planera i directa, ¿què et faria cridar? o ¿per què cridaries?
La N (14 anys): per les injustícies que tothom les veu, però ningú fa res i també per algú amb qui disfruto sentint-lo cantar.
El J (17 anys): per alguna errada en l'esport que practico i quan juga el Barça
La M (6 anys): pels "monstrus" de la nit que em fan por.
La P (8 anys): quan em fan mal.
El G (10 anys): si fa un gol el Barça.
La S (12 anys): quan em renyen perquè no faig els deures.
La C (14 anys): quan es barallen els pares.
La T (5 anys): si el meu germà m'amaga la Nona quan me'n vaig a dormir.
El J (9 anys): no ho sé, de vegades crido i no ho sé
La I (14 anys): quan de vegades em tracten encara com a una nena petita.
El P (6 anys): quan tinc por.
La S (10 anys): quan els companys de classe s'enriuen de mi
La M (14 anys): pel patiment de gent que no té diners i ningú els ajuda.
L'A (16 anys); quan vaig de marxa i punxen la meva cançó.
El G (7 anys): si me dan una patada.
El G (7 anys): si me dan una patada.
Bé, per a gustos, colors. No és una mostra representativa, m'he limitat a preguntar als qui tenia a prop. M'ha impactat el crit madur d'alguna de les noies, molt més conscients a nivell social de les injustícies i els patiments. Això que maduren més ràpid és del tot cert.
El meu crit, que val a dir encara no l'he escrit al dibuix, seria ¡QUE CALLIN ELS CATASTROFISTES, ENS CAL EL SILENCI PERQUÈ BROLLIN LES IL.LUSIONS!
Ja ho sabeu, si en teniu ganes, podeu deixar anar el vostre crit al meu bloc o al link del facebook del Joan, hi esteu convidats.
Fa mal dir-ho, però us he de confessar que de ben segur també deixaria anar un crit i alçaria les mans si em toqués una butlleta de la primitiva o el dècim de la grossa de Nadal, no ens enganyéssim!!
8 comentaris:
MI GRITO:
"por que se está haciendo tarde"
Fdo:
Wendy
¡Prou, vull una treba!
fdo: Paola
Me preguntó ¿Por qué siempre se me borra el primer escrito? Debe querer decir que tengo que pensar mejor lo que digo. Bueno, será mi carma, el calmar mi forma de ser interno.
Después de ver toda la exposición quizás comprendí mejor los dibujos. El verlos colocados en diferentes posiciones la posición de los brazos cambiaba el significado. Pero de todas formas pienso."Las manos son la prolongación del cerebro, y separadas del cuerpo poco pueden hacer, como no sea poner una bombilla. Y quizás eso es lo que hay que hacer hoy en día ¿Quien no recuerda como se dibujaba las ideas en los tebeos de antaño? Las cosas no se consiguen esperando que los demás nos solucionen nuestras vidas. Es fácil decir que la culpa la tienen los demás, que nos han engañado. "Y algo de eso es cierto" pero sólo engañan a los que se quieren dejar engañar. Lo que hace falta es la bombilla para que los brazos en alto puedan enroscarla, o quizás desenroscar alguna idea no muy sensata.
¿Cual sería mi Grito?
BUSCA TU TALENTO.
Todos tenemos alguno, a parte de la protesta
Como de costumbre me quedé a medias.
Mi dibujo sería una GRAN BOMBILLA.
Que paren el mundo que me bajo!!!!
Cuando me busques me encontrarás con los pies anclados en el suelo, con la mirada clavada en el cielo.
I tu Per qui crides?, va seguin el seu cami, aquesta setmana a sortit al carrer amb la acció d homenatge a Picasso, una excusa, per cridar, un mur perque qui vulgui s expressi. Gracies Per el vostre seguiment. JOAN PARRAMON
Seguim en marcha en: i tu per qui crides?
Publica un comentari a l'entrada